FINS SEMPRE MÉS

Recordo que una vegada algú em va explicar una historia de dos amics que anaven pel bosc, i en un punt en concret es van perdre i van començar a discutir. Un li va clavar un cop a l’altre. Aquest va escriure a terra: El meu millor amic m’ha donat una bufetada . Van continuar caminant fins que van trobar un llac i s’ha van banyar, però l’amic que havia rebut la bufetada va començar a tenir problemes i va sentir que s’ofegava. L’altre va rescatar-lo i li va salvar la vida; quan va sortir del llac, el que havia estat a punt de morir va gravar en una pedra: El meu millor amic m’ha salvat la vida . Per què una cosa l’has escrit a terra i l’altre a la pedra? , li va preguntar, i l’altre li va dir el que s’escriu a terra, la sorra i el vent ho acaben tapant i s’acaba oblidant, però el que es grava a la pedra, mai es podrà esborra ni oblidar.



...MASSES MOMENTS PER EXPLICAR...


companys:
...VA COM VA...


On October 07 2007 Edit

View all photos »