CAPÍTOL 199: LA SON I ELS DOLÇOS
ja m'ho deien ja...ja m'ho havien explicat...i jo bé que ja m'ho creia
ara ho comprovem, i és que ja ha passat un mes, i en aquests darrers trenta dies (trenta-un, en realitat) no hem pogut dormir més de 5 hores seguides...
jo tampoc sóc dels que són gaires dormilegues...però el no poder dormir de tant en tant una bona sèrie d'hores seguides fa que el cos te'n demani dormiiiiir i dormiiiiiir....
ara a les nits és impossible quedar-se una estona mirant la tele...o pasar-les davant l'ordinador...ni tan sols llegir la pàgina d'un diari... el cos no aguanta i només es desperta per necessitat...
ara que també us dic que tenim el despertador més dolç del món....i no costa gens obrir els ulls i saltar del llit quan es comença a escoltar aquell "uh...uh...ehm..ehm" que reclama teca i atenció...i la veus en ella que badalla i penses "tú dorm una mica més...o el que tú vulguis, que ja estan aquí els pares per estar per tú" i al cap de poc et mira amb ullets extranyats i les celles i la front arrugada tot dient-te "com és que no m'has preparat encara el meu bibi????"
ara respires ben fort i apretes les dents i xiscles i et canvie el to de veu que sembla que t'hagis tornat tonto i en part és una mica així...et tornes tonto de tant estimar, però és la tonteria més gran del món i la més benvinguda....
...com benvinguts són els dolços de la padrina, i els missatges i regals dels amics, que per cert... ahir vam tenir ja el primer bany amb la banyera nova que va molt bé i que us agraïm enormement la inés i les nostres esquenes...a veure si aquesta tarda puc fer un retrat de tot el tema que ahir no trobava la càmera, no sabia on * l'havia ficat...
fins la propera crònica terrícola, serem aquí mateix!!!!
On February 15 2008
Edit
